Dimarts dia 30 de març vaig anar a Alemanya a veure la meva cosina Neus i el seu company Markus.
Quan vàrem arribar a Alemanya vàrem anar a llogar un cotxe que era una passada. Tenia totes les pijades que hi pot haver en un cotxe. I el millor és que va sortir superbarat. Nosaltres vàrem llogar per internet el segon més barat, però com que ningú va llogar aquest més bo i nosaltres anàvem supercarregat i li vàrem fer pena a la noia dels llgouers, ens va donar aquest que era superméscar.
Vàrem estar-nos tots els dies a casa del Kristof i la Mariana, que és la mare del Markus. La Mariana feia un menjar boníssim. A la casa, també hi havia el meu cosí Martí, germà de la Neus. La iaia Rosa també venia amb nosaltres.
Vam estar en una part d'Alemania que es diu Baviera. El poble de la Mariana i el Kristof es diu Neuendettelsau (moltes paraules alemanes són llargues i difícils de dir). Em va va agradar molt Baviera perquè els paisatges i els poblets, molts de l'Edat Mitjana, eren una passada. Tot plegat semblava sortit d'un conte. Alemanya és un país molt ric, però gens contaminats. Els alemanys són molt ecologistes, cuiden molt la natura i moltíssimes cases tenien plaques solars (fins i tot als pobles medievals). Les autopistes eren una canya perquè no tenien límit de velocitat. Al meu pare li agrava molt anar a 160. A Catalunya ja li haguessin tret tots els punt del carnet i li haguessin posat mil multes.
Un dia vam anar a una ciutat i amb el Martí vam pujar unes escales que anàven en un passadís llarguíssim que passava per dintre d'unes muralles de l'Edat Mitjana. Des d'allà adalt es podia veure tota la ciutat superbé. El Martí feia broma perquè deia que unes torres d'aquell poble semblaven la Sagrada Família.
El segon dia vam anar al Playmobil Fun Park. Jo m'ho vaig passar molt bé. Hi havi una roda gegant que rodava i s'havia de pujar a dalt sense caure-hi. Hi havia un vaixell pirata molt gran dintre d'un llac on s'hi podia anar amb unes balses remant. Semblava que es pugués caire a l'aigua. La Neus i el Martí remaven i jo portava un pal per no xocar. La Jana s'ho mirava tot asseguda damunt de la Neus.
A Munich vàrem veure una església molt xula amb unes estàtues a la façana que giraven i es movien a les 5, a les 11 i a les 12.
El diumenge vàrem anar a una missa protestant on cantaven la Mariana i el Kristof. El protestants són com nosaltres els catòlics, però a les seves esglésies no hi ha sants, els capellans es poden casar (com el Kristof que havia sigut i està casat amb la Mariana) i canten a les misses (que són més aviat llargues).
Després de la missa vàrem fer una cosa que a Alemania es típica de la Setmana Santa. La Mariana ens va amagar pel pati de casa seva uns nius plens d'ous de xocolata i txutxes. Això era per als 5 més joves. Per als més grans el Marcus va amagar ous pintats per la Mariana que eren una passada!!! Es típic a Alemania que per Setmana Santa hi hagi ous pintats per tot arreu. La iaia va fer moltes fotos de fonts plenes d'ous.
Vaig aprendre a dir molt paraules en alemany com per exemple: ja (sí), nein (no), danke (gracies), bitte (sispalu), guten morgen (bon dia), gute nacht (bona nit), sehr gut (molt bo), auf wiedersehen (a reveure), etc.
I per si tot això no fos prou, ens vàrem ensenyar a jugar al Die Siedler von Catan, un joc que s'assembla una mica al Carcassone, però és super millor. Jo i els meus pares el buscarem per Cataluna a veure si el trobem i ja us ensenyaré com es juga.
